PARELLES DE FET

Lolita Bosch, Elisa Kiseljak. Barcelona: La Campana.


Elisa Kiseljak tenia deu anys quan un amic del seu pare va abusar d’ella. «Si deixes de plorar el regalaré un braçalet de plata», li va dir aquell dia l’home quan tot va terminar, i la por, o potser la vergonya, o la incapacitat de comprendre què havia succeït van fer que la nena esborrés de la seva ment aquells minuts terribles. A partir d’aquell moment, algunes coses comencen a canviar a la seva vida: les seves notes empitjoren, de vegades té pors irracionals o plora sense motiu aparent, i sovint parla del braçalet de plata que li ha promés l’amic del seu pare. Els dies passen, però, i ningú no sospità res. Les notes de la nena tornen a millorar, les seves pors s’atenuen, els malsons es fan més suportables: la vida continua. Fins que un dia, catorze anys després, de sobte Elisa Kiseljak ho recorda tot. I la força del record la colpeja amb tota la violència de l’acte que el seu cervell ha estat negant tot aquest temps.
En poc més de noranta pàgines, Lolita Bosch basteix una història plena de duresa i de poesia: una subtil reflexió sobre com els abusos sexuals projecten la seva ombra sobre la vida de qui els va patir a la infantesa. Les millors pàgines del llibre, i també les més arriscades des d’un punt de vista formal, són les que narren, des de l’interior del cervell de la protagonista, el moment exacte en que el record tant de temps reprimit surt finalment a la llum i l’obliga a reconsiderar, sota un prisma totalment nou, la pròpia vida i el propi passat. La intensitat d’aquestes pàgines ens fica de ple dins el món privat d’aquesta jove, Elisa Kiseljak, que pateix un violent atac d’ansietat en veure com de cop i volta la seva història personal es converteix en una mentida, exigint-li que reconsideri tot allò que sempre havia cregut sobre ella mateixa.

ELISA K , 2010. de Judith Colell, Jordi Cadena.

Tractar de retratar un fet traumàtic i terrible com es la història d’una menor víctima d'una violació no és tasca fàcil i menys sense mostrar-ho.

El film està dividit en dues parts, com si fos un díptic. La primera part de 75 minuts aproximadament és en blanc i negre i representa la infància i negació de la protagonista davant del fet. La segona part en color, narra la maduresa i el record amb el desenllaç final de la història. Cada part de la pel·lícula està dirigida per dos directors diferents. La primera part per Jordi Cadena i la segona per Judith Collell. El plantejament és original, però el resultat final ens deixa una mica “freds”. El film decau a la segona part. Els personatges no es desenvolupen, tots són prescindibles, a excepció de la protagonista.
Per veure la pel·lícula has d'estar preparat per visualitzar un tipus de narració abstracta i sorprenent.